KUNMING, provincia de Yunnan, 02.10.2007
(CATALA-CASTELLA)
El tercer grup de la "Ruta de la Seda" is over. Tot ha anat be i em trobo satisfet del resultat. Espero que la gent hagi quedat satisfeta tambe i s'ho hagi passat be, aquest es el millor premi per a mi. Ja sabeu salut i bona ruta. Salutacions a les meves victimes de setembre i a la resta tambe.
Ara soc a Kunming ready per un altre grup. Ahir vaig deixar Pakistan un pais que estimo i em fa patir per la situacio que pateix. Aquest nou repte es una ruta que tinc moltes ganes de tornar a fer: "La Ruta dels Quatre Rius", Comencem a YUNNAN, la provincia amb mes minories etniques de la RP Xina, continuem pel mitic regne de Kham al TIBET oriental, tot seguit el TIBET central, el camp base de l'Everest i el premi final: Nepal. Estic a tope de ganes de voltar i voltar. A vegades em sento sol pero tot no pot ser a la vida. Cadascu ha de fer el que sap, desitja i pot i no voler arribar alla on no pot, no desitja o no sap, CONFUCIANISME PUR I DUR. Salut, us estimo i necesito. Fins sempre i bona ruta.
Jordi
El tercer grupo de la "Ruta de la Seda" is over. Todo ha ido bien y me siento satisfecho con el resultado. Espero que la gente haya quedado satisfecha tambien y se lo haya pasado bien, este es el mejor premio para mi. Ya sabeis salud y buena ruta. Saludos a mis victimas de septiembre y a las otras tambien.
Ahora me encuentro en Kunming ready par otro grupo. Ayer deje Pakistan un pais que quiero y me hace sufrir por la situacion que atraviesa. Este nuevo reto es una ruta que me hace mucha ilusion volver a hacer: "La Ruta de los Cuatro Rios". Empezamos en Yunnan, la provincia con mas minorias etnicas de la RP China, continuamos por el mitico reino de Kham en el Tibet Oriental, a continuacion el Tibet Central, el campo base del Everest y el premio final: Nepal. Estoy a tope de ganas de rodar y rodar. A veces me siento solo pero todo no se puede tener en la vida. Cada uno debe hacer lo que sabe, desea y puede y no querer llegar alli donde no se puede, no se desea o no se sabe, CONFUCIANISMO PURO Y DURO. Salud, os quiero y necesito. Hasta siempre y buena ruta.
Jordi
2 comentaris:
És extrany però sempre em passa el mateix.
Els primers dies després d'un viatge i per més que ho intento no aconsegueixo recordar gairebé res excepte els aeroports que apareixen ben clars a la meva ment (pq deu ser...?) i les persones amb les que he fet el viatge.
Em presentarè. Sóc una de les víctimes que el Jordi va facturar alegrement cap a casa seva el dia 30/09/07 i que vàrem arribar "bé" després de 30 dies de Ruta de la Seda.
Fa tres dies que treballo i ja m'hauria d'haver situat però em resulta del tot impossible. Per tant, dec necessitar més dies per poder donar una opinió dels llocs que hem visitat: la Xina alies la guarrina (és broma) i el Pakistà que no es pot explicar, hi has d'anar.
Com parlar i opinar sobre els aeroports resulta avorrit he decidit que us en farè tres cèntims dels meus companys (que no un perfil complert)i aprofitarè per enviar petons i abraçades a tots.
La Ruta de la Seda 3 la vàrem empendre el passat 1 de Setembre tretze persones magnífiques (guía i jo inclossos).
Erem un grup variat: proveniem de diferents ètnies i parlavem diferents llengues però això no va suposar cap impediment pq a la llarga tots ens comuniquèssim i anèssim a la una.
La primera persona de la que m'agradaria parlar és de l'Alícia (àlias i textualment, "los mato callando") i amb qui vaig compartir l'habitació i moltes confidències. L'Alícia que treballa d'encantadora de serps i d'homes es va enrotllar amb un monje Tibetà de Labrang i, a la Vall d'Hunza li va demanar la mà un home de negocis que va quedar enamorat d'ella només de veure-la.
I, és que l'Ali és molta Ali.
Tota una senyora (no pas per edat), ben educada, carinyosa, amable i dolça... Amb aquestes qualitats és normal que encanti serps. (Muchos besos Ali)
El segon d'aquesta llista de magnífics és el Pepe (o Pepito Grillo que és el pseudònim que utilitza quan escriu pel National Geografic). Aquest intrèpid periodísta Valencià no para quiet ni un moment (sembla germà bessò d'un que jo sé). A més té una faceta còmica que fa que no poguis creuar dues paraules seguides amb ell sense que et parteixis de riure.(Molts petons Pepito)
Ara els toca el torn a l'Encarna i l'Angel.
A l'Àngel el vàren enviar des de molt amunt per protegir, cuidar i guarir persones que tenen professions de risc. Treballa d'angel metge i té ocupa rang de Capità dels Angels de la Guarda que encara que no us ho creieu tots portem enganxats.
La Ruta de la Seda és un viatge d'alt risc i els de més amunt vàren creure que no solament podiem perillar les persones sino també els àngels de la guarda. Per això ens vàren enviar un àngel capità que vetlles dia i nit per tots els que fèiem aquesta Ruta.
Com sigui que no és bó que els àngels estiguin sols, l'àngel capità va aparèixer acompanyant de l'Encarna que ens tota infundia la seva vitalitat i energia. A més, l'Encarna es coneix molt bé tota la Ruta de la Seda. Portava un manuscrit amb tota la informació necessària per poder seguir el viatge en cas de que el guia prengués mal.
L'Encarna guareix l'ànima de les persones: si tens ganes de plorar l'avises i et reconforta. No sé com ho fa però no deixa que et caigui cap llàgrima.
La feina de l'Encarna és molt dura i per això hi va haver uns dies que estava malalta. No reia. No saltava. I havia perdut força.
Aquesta mena de malaltia li va durar tres dies. Sembla ser que els de més amunt i un tal Buda vàren decidir de tornar-li allò que alguns i sense voler li haviem agafat. De sobte i com per art de màgia, l'Encarna es va posar bona i va tornar a ser ella. Ja no li fèia mal res. Tornava a estar llesta per guarir ànimes.
Molts i molts petons a l'Encarna i a l'àngel entre àngels.
Ara els hi a tocat el torn a l'Edu i a l'Olga.
L'Edu no treballa. És el principal accionista de la companyia del gas butà. Un cap gros. I tot i que fa molta propaganda d'aquest combustible (el seu color preferit és el taronja), no es notava que fos tant ric pq és una persona molt edu- cada, edu- encantadora i per sobre de tot, una molt bona persona. I parlant del taronja, la mitja taronja de l'Edu és l'Olga. L'Olga és informàtica, economista, empresaria i ha fet un màster d'Esade. Ella no ho explica però es nota. És sumament ordenada i, molt honrada. La persona ideal per fer-se càrrec del fons comú i que sempre quadrèssin els comptes.
L'Olga com l'Edu és un encant.
(Molts petons Olga i Edu).
Només en queden cinc.
La Jeni i el Luis. Aquesta parelleta porten 23 anys junts i són dos nens.
La Jeni té la teulada molt ben moblada. És una persona molt coherent. I el que més m'agrada d'ella és que és capaç de dir les coses a la cara sense ofendre ningú (cosa difícil). A més és una nòia molt maca i sensible.
El Luis (que en realitat es diu Luis Miguel però no és família del cantant) també ens el vàren enviar els de més amunt. Savien que en el grup hi havia molts fumadors i també que hi havia una nòia molt despitada i, vàren decidir que el Luís era la persona ideal per apagar un foc no intencionat, rescatar alguna despistada o solucionar qualsevol altra mal major. I és que el Luis es dedica precisament a això: a salvar persones en perill.
Quan té una estoneta un dels seus passatemps preferits és educar la gent i ensenyar-la com cal col·locar-se la motxila per no patir una lumbàlgia.
Gràcies a la Jeni i al Luis que dominen la llengua anglesa a la perfecció no varem tenir mai problemes de comunicació amb aquells que no entenen el llenguatge dels signes que utilitzem els que no parlem anglés.
Molts petons Jeni i Luis.
Ara els toca el torn a la Carme i a la Maria.
La Carme es guanya la vida ensenyant com es fan maletes. Ensenya com sobreviure 30 dies amb un mínim d'equipatge i anar sempre perfecte. Fa conferències sobre el tema per tot el mon. Abans ja era coneguda però darrerament treballa més que mai. Ja se sap. Les companyies aèries cada vegada estant més pesades amb això de l'excés d'equipatge. Si et passes un pel, pagues.
A més de reduir equipatges, la Carme domina l'art d'infiltrar-se per tot arreu. Ni ho notes. estas tan tranquil amb la teva `màquina de fer fotos pensant: "Per fí, ara és la meva. No hi ha ningú. Ara podré retratar el minaret de la mezquita" i quan estas fent la foto i sense saver com ho fet apareix la Carme o un trosset de Carme al mig.
La Maria no s'infiltra.
És una noia molt ben educada que domina diverses matèries.
Sap moltíssimes coses i a més cuina de meravella.
La seva especialitat: la pizza de pernil Xinès amb pà de seba feta a les fosques, en un mínim espai...
Ai, aquesta Maria...! Espero que t'hagi arribat la catifa.
Carme i Maria: petons.
Per últim, em sembla recordar que també venia un guía: Jordi? Si, si. Es dèia Jordi i teniu el seu perfil complert al blog.Però jo trobo que hi falten detalls. Res quatre cosetes.
En Jordi-Guía-Amic-Nen no tenia ni ideia de que li arrivaria un grup tant encantador i magnífic com el nostre. Quina sort que va tenir. I es que en Jordi-Guía-Amic-Nen com tots nosaltres és també persona i a vegades s'aixeca amb el peu esquerra o té un dia creuat (és el mínim que li pot passar a qualsevol que treballi amb el públic i que hagi d'aconseguir que tothom estigui bé i s'ho passi el millor possible). Sort que es va creuar amb nosaltres que a més de magnifics erem molt "pacients" (Es broma)
Jordi: molts petons i moltes gràcies per tot, especialment per la teva paciència i les teves ganes de que tots ens ho passessim molt bé.Si aquest era l'objectiu per part meva (i encara que algun dia m'he enfadat amb tu), l'has aconseguit.
M'ho he passat molt i molt bé i he tornat sencera (que ja es molt)
El viatge ha estat genial.
Ja saps que no recordo res però ho sé: m'ho diu una veueta que em parla a cau d'orella.
Fins aviat.
MARINA de la Ruta dels dos Rius
Ara està a la Ruta dels Quatre Rius amb noves víctimes.
El Jordi
hola jordi, vaig fer amb tu la Ruta de la Seda, i la veritat et dono les gracies per fer de les meves vacances un record per sempre. Encara tinc a la ment les famoses "catedrals", els pics nevats i sobre tot les valls, pero tambe la teva inquietut perque tinguesin una visio de tot. Les teves ganes de fer coses feien que el dia es fes curt i que al tornat al hotel dormisis content i pensant en tot el que havies vist. Gracies Jordi, et desitjo que siguis sempre aixi, un esperit lliure i aventurer ( ah, i que les "Marines" que hi han a tots el viatges, no et carreguin amb les seves maletes". Fins sempre. Petons
Publica un comentari a l'entrada