Nano estic fins als dallonses, sempre igual, faig al comentari i no ser com ho faig, però me’l carrego. Be at deia que per fi he pogut tornar a connectar amb el tu blog, ja que o sé si vares rebre la contestació als teus correus telefònics.
Dir-te que en aquest moments el Pepe Hucha Boys, estan jogant contra el Fashadolid............
Per cert qui son les noies que t’acompanyen en aquest viatge, no sabia que sortissis amb tres a la vegada. Semblem de bona família...(que callat que ho tenies bandarra).
Encara que no tu creguis penso en tu, forces vegades., Per on deu ser ara aquell galifardeu que confonia les milles per Km.....en fi somnis de joventut.
Al dia 28, crec que al Jordi Herrero i xicota, fan el la projecció de fotografies del seu viatge per la carretera mes alta del mont.
A per cert, com cada anys des fa un, em tornat a trepitja vi, així doncs quant tornis, espero que ja podràs tastar al nou vi de la Fari. (per mostra un petit recull de que va ser la verema passat pel meu pensament revolucionari) .
Per si vens abans del 22 de novembre, que sàpigues que el dia María 22 tenim sopar 30 aniversari de la Fari, hi han divina que seran els Chefs (Montse, Presen i servidor)..Gooooooooooooooooool de Etoooooooooooooooooo. 1 a 0 a favor del Barça... quant son les 22:15
Una abraçada i un d’aquells de cargol.
Records de la Sussi.
La Verema
27 de setembre del 2008
.................era cert, el temps passava inexorablement i dia rere dia el fil íntim que els unia , s’esmunyia amb els darrers raigs de sol de cada tarda; mentrestant el soroll a ciutat era enterbolidor, gralles , grallers, gegants i forasters, tots gaudien de la festa de la Mercè, santa patrona de festes i disbauxes................amunt! ,amunt!, no paris, va el sisos fort, bé ...bé....amunt...cura la pinya força...bé ...bé..... “El temps per demà plujós a la meitat sud del país, i demà passat millorarà lleugerament amb possibilitat de petites tempestes a la nit i matinada....” La mare que va parir el temps!. Era el renec més suau que es podia sentir al camp i a Ca la Isa., i més que en devia fer, però per sort a les 8 h. del matí del dia 27 de setembre sonà el telèfon: Sí! no fotis, be venim ara mateix. Embogida d’alegria, els dits tremolosos premien amb avidesa, però segurs, els números dels Faripeus............................ ..................darrera del molins de vent es divisava la comarca del Priorat i del Montsant, al fons de la vall tot sortint del nou túnel, eixia majestuosa i cofoia la torre del campanar de l’església de la Vila de Falset, poc quedava doncs per arribar al tros que la família de la Isa te a la població del Masroig. Abans però, s’esqueia una visita del tot necessària per reconfortar la pau interior del nostres estómacs, la carnisseria, bé millor seria dir de l’Àrea de Guissona, ja ho diu la dita “a la gana qualsevol tall li omple la panxa, i al budell, un bon got de vi damunt del taulell ”. Tot seguit, i en un tres i no res, arribarem al tros, uns en cotxe, d’altres en bici i d’altres amb el tractor. Què dir?, no ho sé, les paraules se m’esmunyien entre els palmells de les mans tot cercant l’aixopluc incert dels seus dits. Tot eren rialles i lladrucs, però ells, els que quedaven, els pocs que quedaven dels milers de gotims que un dia varen veure la llum, s’esforçaven per treure cap entre les males herbes, tot esprement el darrer fil íntim que els unia al cep, a la vida..........però, alegria¡, corre atansa’m el cubell, guaita aquí hi ha dos més, si i tant!....carinyena!, garnatxa!, garnatxa blanca!, ull de llebre!, eren els crits de l’exèrcit de veremadors que poc a poc anaven recollint els darrers cossos d’aquells irreductibles gotims de raïm................................... A ells, als pocs centenars de gotims que varen sobreviure al poder inexorable del temps, les plagues, les males herbes, el canvi climàtic, a la dictadura dels crèdits, als treballs mal pagats, a les mentides dels polítics, els polítics mentiders, a les jornades de seixanta cinc hores, al lliure comerç, a la desertització, a la cultura de que tot val, a la calumnia, a la incertesa laboral, al pacte de les Azores, a tots els que pensen “jo soc el millor!” i no se’n recorden ni de la mare que els va parir. A tots ells i als homes i dones que els han ajudat a créixer els espera el premi de la eternitat, és a dir: Faripeus 2008 . VISCA EL VI!
Nano estic fins als dallonses, sempre igual, faig al comentari i no ser com ho faig, però me’l carrego. Be,deia que per fi he pogut tornar a connectar amb el tu blog, ja que o se si vares rebre la contestació als teus correus telefònics.
Dir-te que en aquest moments els Pepe Hucha Boys, estan jugant contra el Fashadolid............
Per cert qui son les noies que t’acompanyen en aquest viatge, no sabia que sortissis amb tres a la vegada. semblem de bona família...(que callat que ho tenies bandarra).
Encara que no tu creguis penso en tu forces vegades., Per on deu ser ara aquell galifardeu que confonia les milles per Km.....en fi somnis de joventut.
Al dia 28, crec que al Jordi Herrero i Xicota, fan la projecció de fotografies del seu viatge per la carretera mes alta del mont.
A per cert, com cada any des fa un, em tornat a trepitjar vi, així doncs quant tornis, espero que ja podràs tastar al nou vi de la Fari. (per mostra un petit recull del que va ser la verema, passat pel meu pensament revolucionari) .
Per si vens abans del 22 de novembre, que sàpigues que el dia 22 tenim sopar 30 aniversari de la Fari, hi endevina quins seran els Chefs? (Montse, Presen i servidor)..Gooooooooooooooooool de Etoooooooooooooooooo. 1 a 0 a favor del Barça... quant son les 22:15
Una abraçada i un d’aquells de cargol.
Records de la Sussi.
La Verema
27 de setembre del 2008
.................era cert, el temps passava inexorablement i dia rere dia el fil íntim que els unia , s’esmunyia amb els darrers raigs de sol de cada tarda; mentrestant el soroll a ciutat era enterbolidor, gralles , grallers, gegants i forasters, tots gaudien de la festa de la Mercè, santa patrona de festes i disbauxes................amunt! ,amunt!, no paris, va el sisos fort, bé ...bé....amunt...cura la pinya força...bé ...bé..... “El temps per demà plujós a la meitat sud del país, i demà passat millorarà lleugerament amb possibilitat de petites tempestes a la nit i matinada....” La mare que va parir el temps!. Era el renec més suau que es podia sentir al camp i a Ca la Isa., i més que en devia fer, però per sort a les 8 h. del matí del dia 27 de setembre sonà el telèfon: Sí! no fotis, be venim ara mateix. Embogida d’alegria, els dits tremolosos premien amb avidesa, però segurs, els números dels Faripeus............................ ..................darrera del molins de vent es divisava la comarca del Priorat i del Montsant, al fons de la vall tot sortint del nou túnel, eixia majestuosa i cofoia la torre del campanar de l’església de la Vila de Falset, poc quedava doncs per arribar al tros que la família de la Isa te a la població del Masroig. Abans però, s’esqueia una visita del tot necessària per reconfortar la pau interior del nostres estómacs, la carnisseria, bé millor seria dir de l’Àrea de Guissona, ja ho diu la dita “a la gana qualsevol tall li omple la panxa, i al budell, un bon got de vi damunt del taulell ”. Tot seguit, i en un tres i no res, arribarem al tros, uns en cotxe, d’altres en bici i d’altres amb el tractor. Què dir?, no ho sé, les paraules se m’esmunyien entre els palmells de les mans tot cercant l’aixopluc incert dels seus dits. Tot eren rialles i lladrucs, però ells, els que quedaven, els pocs que quedaven dels milers de gotims que un dia varen veure la llum, s’esforçaven per treure cap entre les males herbes, tot esprement el darrer fil íntim que els unia al cep, a la vida..........però, alegria¡, corre atansa’m el cubell, guaita aquí hi ha dos més, si i tant!....carinyena!, garnatxa!, garnatxa blanca!, ull de llebre!, eren els crits de l’exèrcit de veremadors que poc a poc anaven recollint els darrers cossos d’aquells irreductibles gotims de raïm................................... A ells, als pocs centenars de gotims que varen sobreviure al poder inexorable del temps, les plagues, les males herbes, el canvi climàtic, a la dictadura dels crèdits, als treballs mal pagats, a les mentides dels polítics, els polítics mentiders, a les jornades de seixanta cinc hores, al lliure comerç, a la desertització, a la cultura de que tot val, a la calumnia, a la incertesa laboral, al pacte de les Azores, a tots els que pensen “jo soc el millor!” i no se’n recorden ni de la mare que els va parir. A tots ells i als homes i dones que els han ajudat a créixer els espera el premi de la eternitat, és a dir: Faripeus 2008 . VISCA EL VI!
La gente de bien brilla a lo lejos, como las nevadas cumbres del Himalaya; los malvados, aunque cercanos son invisibles como flechas disparada en la noche,
La gente de bien brilla a lo lejos, como las nevadas cumbres del Himalaya; los malvados, aunque cercanos son invisibles como flechas disparada en la noche,
"El viajero tiene un concepto relativo de los hombres y sus situaciones (el humor, los viajes, la necesidad..) y piensa que la verdad no es una sino varias, cambiante y esquiva.. C.J.Cela
7 comentaris:
Nano estic fins als dallonses, sempre igual, faig al comentari i no ser com ho faig, però me’l carrego. Be at deia que per fi he pogut tornar a connectar amb el tu blog, ja que o sé si vares rebre la contestació als teus correus telefònics.
Dir-te que en aquest moments el Pepe Hucha Boys, estan jogant contra el Fashadolid............
Per cert qui son les noies que t’acompanyen en aquest viatge, no sabia que sortissis amb tres a la vegada. Semblem de bona família...(que callat que ho tenies bandarra).
Encara que no tu creguis penso en tu, forces vegades., Per on deu ser ara aquell galifardeu que confonia les milles per Km.....en fi somnis de joventut.
Al dia 28, crec que al Jordi Herrero i xicota, fan el la projecció de fotografies del seu viatge per la carretera mes alta del mont.
A per cert, com cada anys des fa un, em tornat a trepitja vi, així doncs quant tornis, espero que ja podràs tastar al nou vi de la Fari. (per mostra un petit recull de que va ser la verema passat pel meu pensament revolucionari) .
Per si vens abans del 22 de novembre, que sàpigues que el dia María 22 tenim sopar 30 aniversari de la Fari, hi han divina que seran els Chefs (Montse, Presen i servidor)..Gooooooooooooooooool de Etoooooooooooooooooo. 1 a 0 a favor del Barça... quant son les 22:15
Una abraçada i un d’aquells de cargol.
Records de la Sussi.
La Verema
27 de setembre del 2008
.................era cert, el temps passava inexorablement i dia rere dia el fil íntim que els unia , s’esmunyia amb els darrers raigs de sol de cada tarda; mentrestant el soroll a ciutat era enterbolidor, gralles , grallers, gegants i forasters, tots gaudien de la festa de la Mercè, santa patrona de festes i disbauxes................amunt! ,amunt!, no paris, va el sisos fort, bé ...bé....amunt...cura la pinya força...bé ...bé.....
“El temps per demà plujós a la meitat sud del país, i demà passat millorarà lleugerament amb possibilitat de petites tempestes a la nit i matinada....” La mare que va parir el temps!. Era el renec més suau que es podia sentir al camp i a Ca la Isa., i més que en devia fer, però per sort a les 8 h. del matí del dia 27 de setembre sonà el telèfon: Sí! no fotis, be venim ara mateix. Embogida d’alegria, els dits tremolosos premien amb avidesa, però segurs, els números dels Faripeus............................
..................darrera del molins de vent es divisava la comarca del Priorat i del Montsant, al fons de la vall tot sortint del nou túnel, eixia majestuosa i cofoia la torre del campanar de l’església de la Vila de Falset, poc quedava doncs per arribar al tros que la família de la Isa te a la població del Masroig. Abans però, s’esqueia una visita del tot necessària per reconfortar la pau interior del nostres estómacs, la carnisseria, bé millor seria dir de l’Àrea de Guissona, ja ho diu la dita “a la gana qualsevol tall li omple la panxa, i al budell, un bon got de vi damunt del taulell ”.
Tot seguit, i en un tres i no res, arribarem al tros, uns en cotxe, d’altres en bici i d’altres amb el tractor. Què dir?, no ho sé, les paraules se m’esmunyien entre els palmells de les mans tot cercant l’aixopluc incert dels seus dits. Tot eren rialles i lladrucs, però ells, els que quedaven, els pocs que quedaven dels milers de gotims que un dia varen veure la llum, s’esforçaven per treure cap entre les males herbes, tot esprement el darrer fil íntim que els unia al cep, a la vida..........però, alegria¡, corre atansa’m el cubell, guaita aquí hi ha dos més, si i tant!....carinyena!, garnatxa!, garnatxa blanca!, ull de llebre!, eren els crits de l’exèrcit de veremadors que poc a poc anaven recollint els darrers cossos d’aquells irreductibles gotims de raïm...................................
A ells, als pocs centenars de gotims que varen sobreviure al poder inexorable del temps, les plagues, les males herbes, el canvi climàtic, a la dictadura dels crèdits, als treballs mal pagats, a les mentides dels polítics, els polítics mentiders, a les jornades de seixanta cinc hores, al lliure comerç, a la desertització, a la cultura de que tot val, a la calumnia, a la incertesa laboral, al pacte de les Azores, a tots els que pensen “jo soc el millor!” i no se’n recorden ni de la mare que els va parir.
A tots ells i als homes i dones que els han ajudat a créixer els espera el premi de la eternitat, és a dir: Faripeus 2008 .
VISCA EL VI!
Cony de faltes digitals i d´altres, be ara si.
Nano estic fins als dallonses, sempre igual, faig al comentari i no ser com ho faig, però me’l carrego. Be,deia que per fi he pogut tornar a connectar amb el tu blog, ja que o se si vares rebre la contestació als teus correus telefònics.
Dir-te que en aquest moments els Pepe Hucha Boys, estan jugant contra el Fashadolid............
Per cert qui son les noies que t’acompanyen en aquest viatge, no sabia que sortissis amb tres a la vegada. semblem de bona família...(que callat que ho tenies bandarra).
Encara que no tu creguis penso en tu forces vegades., Per on deu ser ara aquell galifardeu que confonia les milles per Km.....en fi somnis de joventut.
Al dia 28, crec que al Jordi Herrero i Xicota, fan la projecció de fotografies del seu viatge per la carretera mes alta del mont.
A per cert, com cada any des fa un, em tornat a trepitjar vi, així doncs quant tornis, espero que ja podràs tastar al nou vi de la Fari. (per mostra un petit recull del que va ser la verema, passat pel meu pensament revolucionari) .
Per si vens abans del 22 de novembre, que sàpigues que el dia 22 tenim sopar 30 aniversari de la Fari, hi endevina quins seran els Chefs? (Montse, Presen i servidor)..Gooooooooooooooooool de Etoooooooooooooooooo. 1 a 0 a favor del Barça... quant son les 22:15
Una abraçada i un d’aquells de cargol.
Records de la Sussi.
La Verema
27 de setembre del 2008
.................era cert, el temps passava inexorablement i dia rere dia el fil íntim que els unia , s’esmunyia amb els darrers raigs de sol de cada tarda; mentrestant el soroll a ciutat era enterbolidor, gralles , grallers, gegants i forasters, tots gaudien de la festa de la Mercè, santa patrona de festes i disbauxes................amunt! ,amunt!, no paris, va el sisos fort, bé ...bé....amunt...cura la pinya força...bé ...bé.....
“El temps per demà plujós a la meitat sud del país, i demà passat millorarà lleugerament amb possibilitat de petites tempestes a la nit i matinada....” La mare que va parir el temps!. Era el renec més suau que es podia sentir al camp i a Ca la Isa., i més que en devia fer, però per sort a les 8 h. del matí del dia 27 de setembre sonà el telèfon: Sí! no fotis, be venim ara mateix. Embogida d’alegria, els dits tremolosos premien amb avidesa, però segurs, els números dels Faripeus............................
..................darrera del molins de vent es divisava la comarca del Priorat i del Montsant, al fons de la vall tot sortint del nou túnel, eixia majestuosa i cofoia la torre del campanar de l’església de la Vila de Falset, poc quedava doncs per arribar al tros que la família de la Isa te a la població del Masroig. Abans però, s’esqueia una visita del tot necessària per reconfortar la pau interior del nostres estómacs, la carnisseria, bé millor seria dir de l’Àrea de Guissona, ja ho diu la dita “a la gana qualsevol tall li omple la panxa, i al budell, un bon got de vi damunt del taulell ”.
Tot seguit, i en un tres i no res, arribarem al tros, uns en cotxe, d’altres en bici i d’altres amb el tractor. Què dir?, no ho sé, les paraules se m’esmunyien entre els palmells de les mans tot cercant l’aixopluc incert dels seus dits. Tot eren rialles i lladrucs, però ells, els que quedaven, els pocs que quedaven dels milers de gotims que un dia varen veure la llum, s’esforçaven per treure cap entre les males herbes, tot esprement el darrer fil íntim que els unia al cep, a la vida..........però, alegria¡, corre atansa’m el cubell, guaita aquí hi ha dos més, si i tant!....carinyena!, garnatxa!, garnatxa blanca!, ull de llebre!, eren els crits de l’exèrcit de veremadors que poc a poc anaven recollint els darrers cossos d’aquells irreductibles gotims de raïm...................................
A ells, als pocs centenars de gotims que varen sobreviure al poder inexorable del temps, les plagues, les males herbes, el canvi climàtic, a la dictadura dels crèdits, als treballs mal pagats, a les mentides dels polítics, els polítics mentiders, a les jornades de seixanta cinc hores, al lliure comerç, a la desertització, a la cultura de que tot val, a la calumnia, a la incertesa laboral, al pacte de les Azores, a tots els que pensen “jo soc el millor!” i no se’n recorden ni de la mare que els va parir.
A tots ells i als homes i dones que els han ajudat a créixer els espera el premi de la eternitat, és a dir: Faripeus 2008 .
VISCA EL VI!
La gente de bien brilla a lo lejos, como las nevadas cumbres del Himalaya; los malvados, aunque cercanos son invisibles como flechas disparada en la noche,
La gente de bien brilla a lo lejos, como las nevadas cumbres del Himalaya; los malvados, aunque cercanos son invisibles como flechas disparada en la noche,
"como toddo buen viajero, he visto mucho más que lo que recuerdo y recuerdo mucho más de lo que he visto" Jack London
"El andar tierras y comunicar con diversas gentes hace a los hombres discretos" Miguel de Cervantes
"El viajero tiene un concepto relativo de los hombres y sus situaciones (el humor, los viajes, la necesidad..) y piensa que la verdad no es una sino varias, cambiante y esquiva.. C.J.Cela
Publica un comentari a l'entrada