Cuac, cuac, cuac,... Hola mama oca, aquí un "supervivent" de la dura ruta. Efectivament, ja de nou a casa. Però encara no del tot, ja que el pensament l’he deixat molt lluny de Barcelona. L’he deixat en la bellesa de les valls i els pics agrestes de la Karakorum, en la pau de la vall de Hunza i el gust dels albercocs madurs. L’he deixat en l’atmosfera vella de records d’altres temps de Kashgar, en la màgia de Labrang, i en els mercats nocturns plens de soroll i color de vida de Donghuang, Jaiyuguan, Xi’an o Beijing.
També he deixat una part de mi amb una persona que més que un guia ha estat un amic. Una persona que amb la seva dedicació plena ha fet que tots puguem gaudir al màxim d’aquest viatge en el que hem espremut cada minut, cada indret, per tenir les vivències més plenes possibles.
El meu agraïment més sincer per tot, i em consta que puc parlar en nom de tot el grup. Tingues la certesa de que per molt lluny que et trobis, hi ha molta gent que et té ben present.
Una abraçada,
Eva
-------------------------------- Hola mama oca, aquí un "superviviente" de la dura ruta.
Efectivamente, ya de nuevo en casa. Pero todavía no del todo, puesto que el pensamiento lo he dejado muy lejos de Barcelona. Lo he dejado en la belleza de los valles y los picos agrestes de la Karakorum, en la paz del valle de Hunza y el gusto de los albaricoques maduros. Lo he dejado en la atmósfera vieja de recuerdos de otro tiempo de Kashgar, en la magia de Labrang, y en los mercados nocturnos llenos de ruido y color de vida de Donghuang, Jaiyuguan, Xi’an o Beijing.
También he dejado una parte de mí con una persona que más que un guía ha sido un amigo. Una persona que con su dedicación plena ha hecho que todos podamos disfrutar al máximo de este viaje en el que hemos exprimido cada minuto, cada lugar, para tener las vivencias más plenas posibles.
Mi agradecimiento más sincero por todo, y me consta que puedo hablar en nombre de todo el grupo.
Ten la certeza de que por muy lejos que te encuentres, hay mucha gente que te tiene bien presente.
HOLA JORDI. BON DIA DES DE GIRONA. JA SAPS QUI SÓC. ET VAIG DIR QUE A PARTIR D'ARA CADA DIA TINDRIES NOTÍCIES. VÀREM ARRIBAR BÉ, AMB UNA MICA DE REATRD I JO HE TRIGAT DOS DIES EN SITUAR-ME. T'ESCRIC DES DE LA FEINA. ESPERO QUE T'HO PASSIS MOLT BÉ A LA RUTA DELS 4 RIUS. JO ESTIC FENT MANS I MÀNIGUES PER ANAR A DJIBOUTI (EM SEMBLA QUE HO HE ESCRIT MALAMENT...) AVEURE SI TINC SORT I PUC TORNAR A FER UN VIATGE QUE CONFIO SIGUI MÉS ATREFEGAT QUE EL DE LA RUTA DE LA SEDA. UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I MOLTS PETONS D'UNA GIRONINA QUE T'APRECIA MOLT.
3 comentaris:
Cuac, cuac, cuac,...
Hola mama oca, aquí un "supervivent" de la dura ruta.
Efectivament, ja de nou a casa. Però encara no del tot, ja que el pensament l’he deixat molt lluny de Barcelona. L’he deixat en la bellesa de les valls i els pics agrestes de la Karakorum, en la pau de la vall de Hunza i el gust dels albercocs madurs. L’he deixat en l’atmosfera vella de records d’altres temps de Kashgar, en la màgia de Labrang, i en els mercats nocturns plens de soroll i color de vida de Donghuang, Jaiyuguan, Xi’an o Beijing.
També he deixat una part de mi amb una persona que més que un guia ha estat un amic. Una persona que amb la seva dedicació plena ha fet que tots puguem gaudir al màxim d’aquest viatge en el que hem espremut cada minut, cada indret, per tenir les vivències més plenes possibles.
El meu agraïment més sincer per tot, i em consta que puc parlar en nom de tot el grup.
Tingues la certesa de que per molt lluny que et trobis, hi ha molta gent que et té ben present.
Una abraçada,
Eva
--------------------------------
Hola mama oca, aquí un "superviviente" de la dura ruta.
Efectivamente, ya de nuevo en casa. Pero todavía no del todo, puesto que el pensamiento lo he dejado muy lejos de Barcelona. Lo he dejado en la belleza de los valles y los picos agrestes de la Karakorum, en la paz del valle de Hunza y el gusto de los albaricoques maduros. Lo he dejado en la atmósfera vieja de recuerdos de otro tiempo de Kashgar, en la magia de Labrang, y en los mercados nocturnos llenos de ruido y color de vida de Donghuang, Jaiyuguan, Xi’an o Beijing.
También he dejado una parte de mí con una persona que más que un guía ha sido un amigo. Una persona que con su dedicación plena ha hecho que todos podamos disfrutar al máximo de este viaje en el que hemos exprimido cada minuto, cada lugar, para tener las vivencias más plenas posibles.
Mi agradecimiento más sincero por todo, y me consta que puedo hablar en nombre de todo el grupo.
Ten la certeza de que por muy lejos que te encuentres, hay mucha gente que te tiene bien presente.
Un abrazo,
HOLA JORDI. BON DIA DES DE GIRONA.
JA SAPS QUI SÓC.
ET VAIG DIR QUE A PARTIR D'ARA CADA DIA TINDRIES NOTÍCIES.
VÀREM ARRIBAR BÉ, AMB UNA MICA DE REATRD I JO HE TRIGAT DOS DIES EN SITUAR-ME. T'ESCRIC DES DE LA FEINA.
ESPERO QUE T'HO PASSIS MOLT BÉ A LA RUTA DELS 4 RIUS.
JO ESTIC FENT MANS I MÀNIGUES PER ANAR A DJIBOUTI (EM SEMBLA QUE HO HE ESCRIT MALAMENT...) AVEURE SI TINC SORT I PUC TORNAR A FER UN VIATGE QUE CONFIO SIGUI MÉS ATREFEGAT QUE EL DE LA RUTA DE LA SEDA.
UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I MOLTS PETONS D'UNA GIRONINA QUE T'APRECIA MOLT.
HOLA. SÓC LA MATEIA ANÒNIMA D'ABANS.
ES QUE M'HE EQUIVOCAT.
ON DIU: VIATGE MÉS ATREFEGAT HA DE DIR MENYS ATREFEGAT.
M'IMAGINO QUE JA HO HA ENTES
Publica un comentari a l'entrada