BUTEMBO-NE de la RDCongo

TEXTO EN CATALAN. EN LA RED PODEIS ENCONTRAR TRADUCTORES DE TEXTO. SIENTO LAS MOLESTIAS

YOU CAN FIND AT THE WORLD WIDE WEB TEXT TRANSLATORS FROM CATALAN TO ENGLISH. SORRY FOR THE INCONVENIENCES. BUT CATALAN IS MY LANGUAGE.
___________________________________

Salut amics i amigues

Escric en Catala, a banda de perque es la meva llengua materna, perque no tinc temps de traduccions. A la xarxa podeu trobar traductors de text si us interessa.

Soc a Butembo una ciutat polsegosa i amb aspecte d'ultima frontera alla pel nord-est de la RD del Congo. Som a uns 1700 metres d'alçada i uns 50 km per sobre de l'equador que ahir vaig creuar. Es a dir torno a esser a l'Hemisferi nord. Aqui no es pot parlar amb els termes dialectics nord-sud que utilitzem a Occident be, millor dit, al mon ric i desenvolupat, deixem-nos d'eufemismes. Aqui nord i sud son igualment pobres i desestructurats. Paradoxes del llenguatge politicament correcte del mon ric. Aixo ho vaig aprendre ja fa molts anys per Nova Zelanda, ells dibuixen el mapa mundi a l'inreves ho diuen "down under", cap avall, be no deixen de ser convencions.

He visitat els goril.les de muntanya a la zona controlada per la "guerrilla" del CNDP, Conseil Nationale pour la Defense du People. M'han acollit amablement i el que mes m'ha dolgut de la situacio despres de parlar amb algun dels seus caps, nois joves i educats paradoxalment, es veure que, per a ells, aixo de la "guerrilla" no es mes que un sistema de vida o un joc macabre que, malahuradament, ha costat i costara moltes vides i sofriments. Un sistema de vida abonat en una societat desestructurada, perduda, sense passat, present ni futur, una veritable llastima. Son com nens amb una bomba a les mans pero, siguem clars, de romanticisme gens ni mica, tan sols cal veure la cara de sofriment de la gent que, paradoxalment, viu una certa normalitat entre trets, bombes i genocidis. Com es pot fer vida normal, estimar, riure, parlar, jugar, tenir esperances, sobreviure enmig d'aquest merder? Pregunta sense resposta per a la meva generacio de les vaques grosses.

Veure els goril.les va ser una experiencia unica i inigualable. Jo sol, amb tres Rangers i dos rebels del CNDP, voltant durant 6 hores en plena jungla a cop de matxete fins que de cop van apareixer. Una passada, un moment magic, a menys de 50 centimetres aquell animal enorme, tranquil, amb uns ulls que et comuniquen un cert vincle amb la natura, coses com aquestes et reconcilien amb la vida.

Tan sols volia donar una nota d'esperança enmig de tanta desesperacio i miseria humana, el retorn a la nostra autentica mare, la natura. Cada cop mes em reconforta trobar-me-la tan a prop, es en contacte amb les coses mes naturals on trobo un sentit a tot plegat.

Avui continuo ruta cap el parc d'Epulu on espero trobar els Okapi, herbivors endemics al Zaire, aixi com el territori dels Pigmeus Mbuti, ja us en fare cinc centims
Salut i bona ruta,

continuara...

Jordi